10 PAÏSOS DEL CONJUNT CULTURAL EUROPEU

PAÍS
Espanya
CONTINENT
Europa
CAPITAL
Madrid
LLENGUA
Espanyol
POBLACIÓ TOTAL
44.903.659 d'habitants
TAXA NATALITAT
11/1000
TAXA MORTALITAT
9/1000
ESPERANÇA DE VIDA
1,021 %
ALFABETITZACIÓ


PAÍS
Portugal
CONTINENT
Europa
CAPITAL
Lisboa
LLENGUA
Portuguès
POBLACIÓ TOTAL
10.707.130 d'habitants
TAXA NATALITAT
11/1000
TAXA MORTALITAT
11/1000
ESPERANÇA DE VIDA
0,349 %
ALFABETITZACIÓ


PAÍS
Alemanya
CONTINENT
Europa
CAPITAL
Berlin
LLENGUA
Aleman
POBLACIÓ TOTAL
82.166.671 d'habitants
TAXA NATALITAT
8/1000
TAXA MORTALITAT
11/1000
ESPERANÇA DE VIDA
-0,086 %
ALFABETITZACIÓ


PAÍS
Francia
CONTINENT
Europa
CAPITAL
Paris
LLENGUA
Francès
POBLACIÓ TOTAL
62.342.668
TAXA NATALITAT
12/1000
TAXA MORTALITAT
9/1000
ESPERANÇA DE VIDA
0,525 %
ALFABETITZACIÓ


PAÍS
Italia
CONTINENT
Europa
CAPITAL
Roma
LLENGUA
Italià
POBLACIÓ TOTAL
59.870.123 d'habitants
TAXA NATALITAT
9/1000
TAXA MORTALITAT
10/1000
ESPERANÇA DE VIDA
0,489 %
ALFABETITZACIÓ


PAÍS
Canadà
CONTINENT
Amèrica del Nord
CAPITAL
Ottawa
LLENGUA
Anglès i Francès
POBLACIÓ TOTAL
33.573.467 d'habitants
TAXA NATALITAT
10/1000
TAXA MORTALITAT
7/1000
ESPERANÇA DE VIDA
0,957 %
ALFABETITZACIÓ


PAÍS
Holanda
CONTINENT
Europa
CAPITAL
Amsterdam
LLENGUA
Holandès
POBLACIÓ TOTAL
16.592.232 d'habitants
TAXA NATALITAT
11/1000
TAXA MORTALITAT
9/1000
ESPERANÇA DE VIDA
0,409 %
ALFABETITZACIÓ


PAÍS
Bèlgica
CONTINENT
Europa
CAPITAL
Brusel·les
LLENGUA
Francès, Alemàn y Holandès
POBLACIÓ TOTAL
10.646.804 d'habitants
TAXA NATALITAT
10/1000
TAXA MORTALITAT
10/1000
ESPERANÇA DE VIDA
0'535 %
ALFABETITZACIÓ


PAÍS
Gran Bretanya
CONTINENT
Europa
CAPITAL
Londres
LLENGUA
Anglès
POBLACIÓ TOTAL
61.565.422 d'habitants
TAXA NATALITAT
12/1000
TAXA MORTALITAT
10/1000
ESPERANÇA DE VIDA
0,537 %
ALFABETITZACIÓ


PAÍS
Luxemburg
CONTINENT
Europa
CAPITAL
Luxembourg
LLENGUA
Luxemburguès
POBLACIÓ TOTAL
486.184 d'habitants
TAXA NATALITAT
11/1000
TAXA MORTALITAT
9/1000
ESPERANÇA DE VIDA
1,161 %
ALFABETITZACIÓ

TEMA 8 GLOBALITZACIÓ continuació

-Buscar una ONG i elaborar una fitxa que contingui la informació següent :

- Nom

Unicef

- Adreça d'internet

http://www.unicef.es/

- Any de fundació

1946

- Nombre de socis i voluntaris

No lo pone

- Com es financien

UNICEF obtiene sus ingresos enteramente de contribuciones voluntarias.

Las fuentes principales de esas contribuciones son:

• los gobiernos
• las organizaciones gubernamentales
• grupos del sector no gubernamental y
  privados-particulares

- Com es gasten els diners

UNICEF está presente en 158 países siendo la organización líder a nivel mundial dedicada a la defensa y protección de los niños y niñas.

ELS OBJECTIUS DEL MIL·LENI

a) Què signifiquen les sigles ODM?
Objectius del mil·leni.

b) Quans objectius hi ha? Enumereu-los.

Hi ha vuit objectius:

c) Relacioneu els objectius amb les frases.

"La terra ens dona suficient per satisfer les necessitats de tots els homes, però no per satisfer l'avarícia de tots els homes?" en la numero 7.

"No dubtis mai que un petit grup de ciutadans compromisos pugui canviar el món; de fet, aquests són els únics que sempre ho han fet" en el numero 8.

d-1-1.- Quanta gent viu en la extrema pobresa en el món?

Más de 1.000 millons persones.

d-1-2.- Qui va dir que la pobresa es la pitjor forma de violència?

d-1-3.- En quina regió del món els pobres son cada vegada més pobres?

África.

d-1-4.- Quantes persones van deixar de passar fam durant la dècada de 1990 al 2000?

Descendió con un 30% al 23%.

GLOBALITZACIÓ

A partir de l'enllaç que obriràs, contesta en el teu Blog les preguntes següents referides als Objectius de Desenvolupament del Mil·leni de les Nacions Unides.



1) Què són i quan es van formular ?

Son un desafío para los países pobres, que deben demostrar una buena gestión de gobierno y el compromiso de reducir la pobreza.

2) Fes una llista dels Objectius del Mil·leni

1) Erradicar la pobreza extrema y el hambre.

2) Lograr la enseñanza primaria universal.

3) Promover la igualdad entre los géneros.

4) Mejorar la salud materna.

5) Combarir las enfermedades.

6) Asegurar la sostenibilidad del medio ambiente.

7) Fomentar una asociación mundial.

3) Fes una llista de les diferents regions i dels països que tenen els índex més desfavorits en l'Objectiu que ha assignat la professora al teu grup.

Etiopía (46%)

Cóte d'Ivoire (45%)

Malí (49%)

Senegal (49%)

Níger (40%)

Burkina Faso (33%)

Chad (31%)

República centroafricana (24%)

Burundi (39%)

Rwanda (35%)

Mozambique (46%)



http://devdata.worldbank.org/atlas-mdg



-Globalització ECONÒMICA

Ciencia social que estudia los procesos de producción, distribución, comercialización y consumo de bienes y sevicios.

-Globalització de la INFORMACIÓ

comunicació, declaració, notificació, notícia, nova, revelació, informe.

-IMPORTACIÓ

En econòmia, la importació és el legítim de béns i serveis nacionals exportats per un país pretesos per al seu ús o consum en l'interior d'altre país. Les importacions poden ser qualsevol producte o servei rebut dins de la frontera d'un Estat amb propòsits comercials. Les importacions són generalment portades a terme sota condicions específiques.

-EXPORTACIÓ

Mercantilisme

-ESTAT DEL BENESTAR

L'estat del benestar és, segons el sociòleg T.H. Marshall una combinació específica entre democràcia, benestar i capitalisme. Es tracta d'un conjunt de polítiques consistents en la implantació d'una sèrie de serveis socials amb caràcter universal. Aquests serveis tenen com a finalitat garantir unes condicions de vida adequades a la població i evitar que les persones quedin desemparades en determinades circumstàncies de caràcter problemàtic. L'estat garanteix l'accés a l'ensenyament, a la sanitat i als subsidis de malaltia, incapacitat, atur i jubilació.

UNITAT 5. LLEURE I TURISME.

1.Tria dos esports d'aventura i explica en què consisteix practicar-los.

La Caiguda Lliure:

La caiguda lliure és la caiguda d'un cos en què únicament actua el seu propi pes i no hi ha fregament. Aquest fenomen es produeix quan els cossos cauen en el buit o quan el fregament amb l'aire gairebé no els afecta. En la pràctica, varia molt si un cos està afectat pel fregament o si cau en el buit.

Un experiment que es pot fer és deixar caure dins d'un tub una bola de metall, un tros de suro i un full de paper. Deixem caure els tres objectes consecutivament des de la boca del tub, i prenem nota del temps que tarda cada un d'ells en arribar al fons. Es veu una clara diferència en la velocitat del tres cossos: per una banda, la bola de metall té una petita superfície però una gran massa, es a dir, té una gran densitat, i per això es el que triga menys en arribar a la base del tub. El segon més ràpid seria el tros de suro que, amb superfície i massa petites, és menys dens que l'altre i per això triga més. Finalment, el full de paper seria el que necessitaria més temps per a arribar a la base del tub, ja que té una densitat molt baixa però una gran superfície.

Si aquest experiment es realitza fent el buit al tub s'obtindran resultats diferents: els tres cossos arribaran alhora pel fet que no existeix fregament i que la seva acceleració, i per tant el temps del recorregut, és independent de la seva massa.

En la caiguda lliure, tots els cossos pròxims a la Terra es mouen amb una acceleració constant, el valor de la qual és 9.81 m / s². Aquest valor es denomina "acceleració de la gravetat" i es simbolitza per una g. El valor 9.81 m / s² varia en els diferents punts de la superfície terrestre i disminueix amb l'altitud. Però com que no varia molt s'accepta 9.81 m / s² per a tots els punts situats al nivell del mar.

Amb el coneixement del valor g, podem saber la velocitat d'impacte d'un cos depenent del temps.

Com la posició, també depenent del temps

L'Alpinisme:

L'alpinisme és un esport que consisteix a fer ascensions a muntanyes elevades, generalment d'un cert grau de dificultat. És considerat habitualment una de les modalitats del muntanyisme.

Apunts d'història del Alpinisme

La primera muntanya que es va pujar per motius purament esportius, sembla que va ser el Mont Aiguille, al sud de França. Antoine de Ville, per ordre del rei Carles VIII, el va pujar, ajudat de cordes i escales de fusta, a l'any 1492.

Abans d'això ja s'havien pujat muntanyes, sempre amb una o un altra finalitat i és probable que amb el pas dels anys i dels segles, altres muntanyes fossin pujades, per pastors, caçadors o aventurers. Res se'n sap d'aquestos. Així el següent pas reconegut i documentat de la història de l'alpinisme es presenta tres segles més tard.

Al 1760 un ric ginebrí, dit Horace-Benedict de Sausure, marxa al país del Mont Blanc. La seva voluntat queda sotmesa al desig de pujar-hi. Sabent-se incapaç d'ésser el primer en pujar, ofereix força diners al que trobi un camí practicable fins al cim del Mont Blanc. Això trigaria 26 anys.

Al 1786, el dia vuit d'agost, dos aficionats ben entrenats, Jacques Balmat i el doctor Paccard pugen fins al cim i baixen sans i estalvis. Un any després, el promotor d'aquesta aventura, Horace-Benedict de Sausure, trepitja també el cim, acompanyat de un grup de guies de Chamonix.

A partir d'aquell moment, de manera accelerada a la segona meitat del segle XX, una a una van essent vençudes totes les muntanyes del món. Des de les mes altes fins les mes difícils. Malgrat això, dia a dia també van sorgint nous reptes i es fan paleses dificultats i possibilitats que abans no havien estat tingudes en compte. Fins i tot pics que ja formaven part de « la història » revifen l'interès dels alpinistes, amb vies noves i itineraris espectaculars.

Actualment l'entrenament i la tècnica de muntanya, el perfeccionament dels materials i la relativa seguretat que proporcionen els sistemes de comunicació i rescat han popularitzat considerablement la pràctica d'aquest esport. Així mateix l'especialització de professionals de la muntanya –guies, portadors o acompanyants- fa possible que persones limitades per l'edat o la manca de capacitat, o que simplement no vulguin pujar per si mateixes, tinguin al seu abast un ventall ample i atractiu d'itineraris.

Alguns perills objectius en la practica de l'Alpinisme

És un esport de risc, això comporta l'existència de factors aliens al practicant, intrínsecs al medi en què es desenvolupa, els principals a tenir en compte son:

• La meteorologia amb ràpids i freqüents canvis: el fred, la tempesta de neu, pluja, vent i la boira.
• Les allaus de neu, el despreniment de cornises, la caiguda de masses de gel (seracs). Tots tres esdeveniments poden ser espontanis o provocats pel mateix alpinista.
• El despreniment de roques i les esllavissades de pedres, també espontanis o provocats.
• Les escletxes a les superfícies glacials, ja siguin evidents o siguin cobertes per neu recent o en forma de ponts.

Materials bàsics per la pràctica de l'alpinisme

Es tracta d'una sèrie d'elements específics, producte d'una tècnica esmerada i en contínua evolució i perfeccionament. Un material adequat pot proporcionar grans avantatges i millorar molt el rendiment. És de preu elevat.

• Calçat adequat: botes rígides o semirigides.
• Grampons d'acer i dotze puntes, encara que en la pràctica de l'esquí de muntanya (esquí alpinisme) és freqüent utilitzarlos d'alumini i de només deu puntes.
• Roba d'intempèrie, a base de teixits paravent transpirables.
• Gorro i guants adequats al clima esperat o possible.
• Talabard (també conegut com baudrier) adequat a l'activitat prevista.
• Casc protector si és prevista o possible la seva utilitat.
• Corda dinàmica, de gruix i llargada adequades (la clàssica es 8/10mm i 40 metres).
• Bagues de diverses mides.
• Piolet curt o llarg, tècnicament adaptat a cada activitat.
• Mosquetons, vuit per descens en doble corda (ràpel), claus de gel, pitons, friends...

I el material comú a totes les activitats de muntanya: motxilla, llum frontal, aigua i queviures, instruments d'orientació, ressenyes i mapes, manta tèrmica.

Actituds de l'Alpinista

Un cèlebre guia alpí i escriptor, Lionel Terray, va donar als alpinistes el títol de "conqueridors de l'inútil". És una pràctica materialment improductiva, excepte naturalment per a les persones que fan de la muntanya una professió remunerada. Aquest "no-res" que s'espera permet a l'alpinista adoptar i transmetre actituds enriquidores: amb el seu esforç no superarà sinó a si mateix. Èxits i fracassos, com els freds i la calor, la por i la joia, pertanyen a la intimitat de cadascun. Les fotos al cim i els reconeixements públics de què són objecte els millors alpinistes són no-res i res poden afegir a aquells que són posseïts per la passió de la muntanya.

L'alpinista és també aquell que va i torna i als dos viatges fica la mateixa empenta. Mentre és a la plana estudia els itineraris, comprova i repassa el material i calcula d'un a un els passos que farà. Quant és ja a muntanya avalua i torna a avaluar allò que té enfront, el pendent, tan segur a les hores fosques de la nit però que serà un corredor de blocs de gel o de pedres soltes després del primer raig de sol. No es distreu ni dedica la seva energia a res diferent del que desitjava a la plana. I quan ja és de tornada només pensa en la propera... i tornar a començar.

La muntanya és perillosa. Ningú com l'alpinista sap de la fragilitat de la seva existència i ningú sap millor que conservarla és la millor forma de progressar.

Alpinistes

• George Mallory

Alpinistes catalans

• Jordi Pons Sanginés
• Araceli Segarra
• Òscar Cadiach
• Joan Quintana
• Lluís Estasen i Pla

Relacionats

• escalada

2.Posa exemples d'activitats que s'inclouen en el turisme cultural.

• Etnogràfic
• De compres
• Arqueològic
• Literari
• Científic
• Gastronòmic

3.Descriu què tindries en compte si volguessis triar una destinació turística a l'extranger per al proper estiu.


El clima, el paisatge, els llocs turistics, etc.

5. ELS SERVEIS II. LLEURE I TURISME

Busca informació sobre MACHU PICCHU i respon :

1. Ubicació.

La ciutat sagrada de Machu Picchu ("muntanya vella") està ubicada a 130 quilòmetres al nord-est de Cusco, a la cresta de la serra Machu Picchu, a 2.200 metres d'alçada sobre el nivell del mar.

La ubicació de la ciutat era un secret militar, ja que els penya-segats profunds i les muntanyes eren la millor defensa natural.

2. És un centre arqueològic?

És un dels centres arqueològics més destacats, el més important de Sud-amèrica i, a més a més, l'atractiu turístic més visitat del Perú.

3. Explica algunes característiques de la seva arquitectura.

Totes les edificacions de Machu Picchu segueixen l'estil clàssic arquitectònic inca: construccions amb murs polits de forma regular amb juntes tan perfectes entre els blocs de pedra que costa imaginar-se com aconseguien construir-los. Entre pedra i pedra, no hi cap ni la fulla d'un ganivet.

És important assenyalar que els inques, tot i conèixer la forma rodona (el déu Inti el representaven així), mai no van aplicar aquesta forma, és a dir, no van conèixer la roda. Per tant, la mobilització dels enormes blocs de pedres és un misteri. Tanmateix, encara que no van conèixer la roda, sí que utilitzaven el pla inclinat. I, en aquest element, es pot aventurar una teoria sobre com van pujar aquestes pedres fins dalt de tot. Per a fer-ho, era necessària la força de milers d'homes. Lamentablement, els inques no van deixar registre escrit degut a que tampoc van conèixer l'escriptura.

En tot l'espai, es troben al voltant de 140 construccions entre temples, santuaris, places i nuclis residencials.

Hi ha més de cent escales de pedra (moltes vegades esculpides íntegrament en un sol bloc de granit) i gran quantitat de fonts d'aigua, interconnectades per canals i aigüeres perforades a la roca, destinats a l'original sistema de rec.

Fins ara, no ha estat possible imaginar com l'enginyeria de la civilització inca va poder transportar fins al cim del Machu Picchu blocs de pedra de fins a vint tones.

ACTIVITATS TEMA 4: COMERÇ, TRANSPORT I COMUNICACIONS

1) Cerca la pàgina web del Banc Mundial (BM), L'Oficina Mundial del comerç (OMC), El Fons Monetari Internacional (FMI). Fes un link directe amb cadascuna d'elles. Resumeix amb poques paraules quina funció porten a terme

http://www.worldbank.org/

El Banc Mundial és una font vital d'assistència financera i tècnica als països en desenvolupament de tot el món. La seva missió és combatre la pobresa amb passió i professionalitat per a obtenir resultats duradors i ajudar a la gent a ajudar-se a si mateixos i el seu medi ambient, proporcionant recursos, compartint coneixements, creant capacitat i forjant associacions en els sectors públic i privat.

No som un banc en el sentit comú, que es componen de dues institucions de desenvolupament únic de propietat de 186 països membres: el Banc Internacional de Reconstrucció i Foment (BIRF) i l'Associació Internacional de Foment (AIF).

Cada institució té un paper diferent, però de col • laboració en la promoció de la visió d'una globalització inclusiva i sostenible. El BIRF apunta a reduir la pobresa en els d'ingressos mitjans i solvència, els països més pobres, mentre que la AIF se centra en els països més pobres del món.

El seu treball es complementa amb el de la Corporació Financera Internacional (CFI), l'Organisme Multilateral de Garantia d'Inversions (OMGI) i el Centre Internacional d'Arranjament de Diferències Relatives a Inversions (CIADI).

Junts, ofereixen préstecs amb interessos baixos, crèdits sense interessos i donacions als països en desenvolupament per a una àmplia gamma de propòsits que inclouen inversions en educació, salut, administració pública, infraestructura, financera i desenvolupament del sector privat, l'agricultura i el medi ambient i recursos naturals de gestió.

El Banc Mundial, creat el 1944, té la seva seu a Washington, DC Tenim més de 10.000 empleats en més de 100 oficines a tot el món.

http://www.wto.org/index.htm

L'Organització Mundial del Comerç (OMC) és l'única organització internacional que s'ocupen de les normes del comerç entre les nacions. En el seu cor són els acords de l'OMC, negociats i signats per la majoria de les nacions comerciants del món i ratificats pels seus parlaments. L'objectiu és ajudar els productors de béns i serveis, exportadors i importadors a realitzar els seus negocis.

http://www.imf.org/external/index.htm

El Fons Monetari Internacional (FMI) és una organització de 186 països, treballant per fomentar la cooperació monetària mundial, assegurar l'estabilitat financera, facilitar el comerç internacional, promoure l'ús ple i el creixement econòmic sostenible i reduir la pobresa a tot el món.

L'FMI treballa per fomentar el creixement mundial i l'estabilitat econòmica. Es proporciona assessorament sobre polítiques i el finançament als membres en dificultats econòmiques i també treballa amb els països en desenvolupament per ajudar-los a aconseguir l'estabilitat macroeconòmica i reduir la pobresa.

2) Exposa quatre imatges que per tu exemplifiquin la desigualtat dels intercanvis comercials (Nord - Sud)

3) Cerca a l'Ajuntament de la ciutat de Barcelona quines mesures es prenen per tal d'afavorir un transport sostenible.

Anar:

>> En bicicleta
>> A peu
>> Cotxes multiusuari